jeudi 11 juin 2009

Mesa para 2.

Creo que no soportaría volver allí otra vez.
Sola.

La última vez aprendí a gritar sin gritar.
Desquiciada en una luna sin luna.
Te busqué debajo de las piedras.
Tropecé las mil y una veces.
La cuestión es que te encontré
inmerso en la melancolía que te caracteriza.

Logré llegar a la cima.
Mesa para 2.
Sola.

Invité al sol.
Bostezábamos sol y yo sentimientos con una cerveza
entre las manos.
Allí nos bebimos a sorbos.

Eso es.
Creo que no soportaría volver allí otra vez
Sola.

Cuando todo queda en standby
y hay una mesa para 1+1 esperando,
las estrellas se ponen a tiritar.


2 commentaires:

Alegria De La Huerta a dit…

Tot i que tristament la taula per dos ens espera... tristament m'agrada aquesta melanconia.

flauteta a dit…

a mi no m'agrada gens. m'agrada lluitar i defer-me de, desfer-me.
Els records estan molt be però el present és ara.
Ara ara ara.
Petons!