lundi 28 février 2011

Censura.

Vivim dies de censura, censura en democràcia. Fa mal, fa mal que ens prenguen la llibertat, la paraula, la llengüa, el d'on venim queda extirpat amb tot el que suposa. Perque lluitem dia a dia per mantenir-nos ferms amb el que som, amb la identitat, des de la calma, des de l'amor de qui un dia va decidir cultura com a norma i ens el va inculcar des del primer dia que obrirem els ulls "amb amor i força". Fa anys va morir, avui lluny de poder resurgir ens volen destruïr, silenciar, ens menyspreen, ens allunyen tot i amagant una realitat que els és més dura. Ens posen  en perill d'extinció, ens amaguen tot alló que no correspon al folklore que "ells volen i diuen". 
Els moviments dels anys 70 encara avui en dia queden vigents i les lletres ben podrien ser les mateixes. Avui que la democràcia fa riure, CENSURA s'escriu en majúscula i som molts que a la intimitat de les nostres coses plorem quan veiem que no som lliures, que ens destrossen, que ens humilien. Perque som diferents, perque volem que arribe un dia que no ens haguem de justificar. Perque vam náixer en valencià i perque entenem que els nostres passos han de seguir vivint amb ell, perque ens importa, i perque ens envolta. Seguirem aqui, estimant en valencià.

Avui estic SENSE SENYAL.


Aucun commentaire: