jeudi 9 octobre 2008

L'Oli

Algú ha marxat...
Algú d'important ha marxat...
Algú s'ha posat les sabates de caminar camins.
Caminant, caminant...m'ha deixat, ens ha deixat...
I ara les pedres m'expliquen totes les aventures que està vivint i tots els somriures que regala.
Així jo me'n alegro moltíssim!
Algú ha marxat...
Algú somriu amb el seu sentit de l'humor tant especial...
I de fet nosaltres també perk tenim gravades les seves paraules a la ment
"Galet, galet, galet, PARE DINARET!"
Així i aixó era Algú i molt més.
Un campió que s'ha posat les sabates caminants i ha marxat...
Algú era capaç de fugir i guanyar nedant nedant amb els músculs morts de fred i l'ànima congelada.
Algú era capaç de guanyar batelles perdudes.
Algú era capaç de cicatritzar ferides de bala i ser feliç.
Com no estimar aquest algú tant tant TANT!
Algú dissabtes em comprava la millor xocolata i el millor croissant per berenar...
Si, si, aleshores també caminava molt i aconseguia trobar-los en algun racó oblidat caminant caminant.
MmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmMmM.
Algú ... Algú
Algú com el Juli-Oli.
Ningú més que algú com ell és capaç de tot aixó i més.
Has pogut deixar-nos amb dignitat, amb tota la que et caracteritza.
Volies quedar-te però les sabates caminants t'esperaven i havies de caminar.
Així i aixó fas ara, camines...
Envian'ns cartes d'aki i d'allà per saber com et trobes.
Nosaltres, cada dia, desd'aki t'enviarem globus a l'aire amb missatges dintre i fotos
de tot allò que ens envolta.
T'estimàven abans i t'estimem ara i demà.
Oli-Juli per sempre lluita i camina!

Aucun commentaire: