A (qüasi) tots ens agrada...

A tots ens agraden els copets a l'esquena de recolzament, els hiverns sense fred, l' "estic aqui "d'aquest algú, els missatges resposta, les cançons protesta (bé aquestes només agraden a alguns com... jo), l'olor dels llençols nèts, els rajos de sol quan vas pel carrer, les gotes de pluja quan estàs a casa, les trucades-xorrada, un "t'escolto encara que no pugui fer res" (encara que ja faries), els silencis precisos, les paraules exactes, la mirada (qüasi) perfecta, la casa mig desordenada o el caos ordenat, un "t'entenc encara que no t'entenc però t'entenc", una mica de neu derretida, una postal felicitant l'any 9, la senzillesa de qui és natural, caminar descalços per la platja, els panells dels aeroports indicant la teva propera aventura (aquesta idea no és del tot meva), uns riures amb aquelles persones que composen els teus cinc dits de la mà o els teus 10 dits de les mans, un "tot anirà bé, ja ho veuràs", unes llàgrimes acompanyades o solitàries de tant en tant (però poques eh!), la tranquilitat amb un tè al costat.
I per descomptat a tots ens agraden les abraçades en aquell precís instant en el que les necessitem. Un segon abans, un segon després poden resultar nefastos.