A la vida...
Qué és la vida? Quantes cops som capaços de pronunciar aquesta paraula sense saber realment el significat. Ningú sap què és el que farà, on anirà, qui esdevindrà.
És curiós com el concepte va canviant a mesura que ens fem grans. Si cada cop hauríem d'entendre més, cada cop entenem menys i cada cop fa més por. Se suposa que hem de ser valents, que hem de fer alguna cosa amb les nostres vides. Ens eduquen per no ser paràsits socials.
Jo ara mateix m'hi declararia, vull la vida contemplativa. Aquella on només te calen els ulls ben oberts per mirar més enllà. Però és clar " no solo de ojos vive el hombre" i sempre és aixó.
Jo sempre m'he demanat a qui se li va acudir ajuntar la P amb la R amb E amb 2S, la I i la Ó. Segurament aquestes lletres les ajuntem cadascú de nosaltres, si si nosaltres solets. Si hi pensem fredament és fort el tema. Després venen els sentiments de fracàs, d'angoixa... I ho generem nosaltres mateixos. Bé, és que a mi tot aixó me supera, m'esgota. Com som nosaltres mateixos els que més mal ens podem arribar a fer? Per moltes voltes que li doni no arribo al quid de la qüestió.
No sé si heu vist el Mago de Oz, la de veritat, la del paleolític superior... on els follets li diuen a Dorothy " sigue el camino de baldosas amarillas". Aixó és just el que necessito: 1 indicador de direcció. No l'he trobat. Mira que he buscat al GOOGLE però no he trobat el tom-tom que em digui "GO!". No sé, he cercat a mil indrets i no arribo a saber on col.locar els passos. A veure, no em trobo perduda, no siguem catastrofistes abans d'hora, però... cap on haig d'anar? Cap on hem d'anar? Si en realitat és molt fàcil, no hi ha massa: dreta, esquerra, davant (enrera mai mai mai).
No sé mira. perplexa estic, ja veuré. Si trobo aquest indicador...us ho comunicar-e Sinò potser em dedico a inventar-lo.
Flauteta en camí
Qué és la vida? Quantes cops som capaços de pronunciar aquesta paraula sense saber realment el significat. Ningú sap què és el que farà, on anirà, qui esdevindrà.
És curiós com el concepte va canviant a mesura que ens fem grans. Si cada cop hauríem d'entendre més, cada cop entenem menys i cada cop fa més por. Se suposa que hem de ser valents, que hem de fer alguna cosa amb les nostres vides. Ens eduquen per no ser paràsits socials.
Jo ara mateix m'hi declararia, vull la vida contemplativa. Aquella on només te calen els ulls ben oberts per mirar més enllà. Però és clar " no solo de ojos vive el hombre" i sempre és aixó.
Jo sempre m'he demanat a qui se li va acudir ajuntar la P amb la R amb E amb 2S, la I i la Ó. Segurament aquestes lletres les ajuntem cadascú de nosaltres, si si nosaltres solets. Si hi pensem fredament és fort el tema. Després venen els sentiments de fracàs, d'angoixa... I ho generem nosaltres mateixos. Bé, és que a mi tot aixó me supera, m'esgota. Com som nosaltres mateixos els que més mal ens podem arribar a fer? Per moltes voltes que li doni no arribo al quid de la qüestió.
No sé si heu vist el Mago de Oz, la de veritat, la del paleolític superior... on els follets li diuen a Dorothy " sigue el camino de baldosas amarillas". Aixó és just el que necessito: 1 indicador de direcció. No l'he trobat. Mira que he buscat al GOOGLE però no he trobat el tom-tom que em digui "GO!". No sé, he cercat a mil indrets i no arribo a saber on col.locar els passos. A veure, no em trobo perduda, no siguem catastrofistes abans d'hora, però... cap on haig d'anar? Cap on hem d'anar? Si en realitat és molt fàcil, no hi ha massa: dreta, esquerra, davant (enrera mai mai mai).
No sé mira. perplexa estic, ja veuré. Si trobo aquest indicador...us ho comunicar-e Sinò potser em dedico a inventar-lo.
Flauteta en camí
2 commentaires:
Ains la vida!
También siento que he de hacer algo con mi vida, pero todavía no se el qué. "solo vivo y me dejo llevar" (Amaral)
un beso
Bueno, la vida es lo que tiene.
No sé, ¿si invento un GPS indicador de dirección trascendental te aviso? Si quieres también lo haré si alguien me indica el camino de baldosas amarillas. Yo estoy segura que lo encontraré.
Hace poco que los acontecimientos me llevan a dejarme llevar.
1 beso, pero solo uno.
¿Entiendes el catalán?
Enregistrer un commentaire