Exili

L'exili és allò que es produeix al si d'una catàstrofe cultural i abrumadora. Que pesa, que no et deixa respirar, que aterra, que et deforma, t'enfonsa i et calla. L'exili és esperit de supervivència tot i allunyant-te de tot allò teu. L'exili et fa morir de pena i viure el i al passat de forma intensa. L'exili et transforma a tu i als teus. L'exili és callar i el tornar és embriagar tot sentiment de pèrdua. Estàs i no estàs i vols però sempre canvis. L'exili és saber cada dia que has marxat però no quan tornaràs. L'exili és un comiat.

L'exili sòn unes arrels que volen amb tu tot i sentir-te encadenat, i mai deixen d'acompanyar-te. L'exili és deixar de saber a qui i on pertanyes. Encara que pertányer, no pertanyem a ningú. Ni tu ni jo ni ells. L'exili es va produïr i es produeix. L'exili es toca en cada vagó de metro al que puges, cada dia. L'exili és una família nombrosa de desarrelats que cerquen als nous horitzons un punt a posar en comú. L'exili són unes veus que continuen xerrant mostrant la realitat. L'exili et menja. A l'exili t'hi porten quan tu mai ho vas decidir. L'exili es plora i es menja amb patates tot i morir de gana. L'exili es viu amb els records i a vegades t'has de conformar perque serà l'ùnic aliment que et podràs portar a la boca. L'exili és quedar-se mut i sense veu hom perd els mots i les frases. I sense elles perds una part dels teus orígens i guanyes en silenci. L'exili són imatges de quan eres feliç que acaben esdevenint borroses malgrat esforçar-t'hi en preservar-les.

L'exili no s'explica, l'exili es viu i pesa 3 897 kilograms.

Aquell dia l'exili es va vestir de dona i es va anomenar Alejandra, Helena (de Troia), Josefina (la petite résilienne) i la Sra. lluitadora. Totes elles amb immenses ganes de viure i uns testimonis colpidors. Sí, vaig sentir exili a les entranyes i a cada batec del meu cor. Brutal

Shaun Tan The arrival